Inicis de la música
La història de la música és tant l'estudi de l'evolució
que la música ha sofert al llarg dels temps, com-també el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat per un grup és una disciplina d'estudi que s'insereix dins de la musicologia històrica i, per l'altra, és el resultat de les dades i interpretacions fetes pels musicòlegs i altres investigadors.
Al seu torn, l'estudi de com aquest estudi de la història de la música ha anat evolucionant al llarg del temps és coneix com a historiografia de la música.
que la música ha sofert al llarg dels temps, com-també el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat per un grup és una disciplina d'estudi que s'insereix dins de la musicologia històrica i, per l'altra, és el resultat de les dades i interpretacions fetes pels musicòlegs i altres investigadors.
Al seu torn, l'estudi de com aquest estudi de la història de la música ha anat evolucionant al llarg del temps és coneix com a historiografia de la música.
Com a disciplina, teòricament, la història de la música hauria pogut ésser considerada com una part de la història de l'art, però aquesta, en la majoria de casos, s'ha circumscrit a les arts plàstiques; d'altra banda, el mateix material a historitzar és prou divers perquè els seus camins siguin ben diversos.
En un sentit ampli, la història de la música es pot referir, i de fet es
refereix, a qualsevol aspecte o element que formi part dels fenòmens
musicals en una cultura o societat.
Per això estudia la composició d'obres, la interpretació, la recepció, la transmissió, la teorització i la crítica
(o en general, l'opinió), com a elements destacats
Com a concrecions d'alguns d'aquest aspectes, estudia l'evolució dels instruments, de les agrupacions i de les tradicions interpretatives, així com les formes d'ensenyament i d'aprenentatge.
Atès que la història de la música entén la música com a part d'un sistema cultural, requereix, igualment, de l'estudi de tots aquells altres elements -alguns d'ells no específicament musicals- que permeten inserir cada música en el seu context geogràfic, històric i cultural. En aquest sentit són importants els estudis biogràfics que permeten, sovint, no sols contextualitzar i dotar de significat produccions musicals concretes.
Els mètodes i les eines de la història de la música són quasi tan diversos com els seus temes d'estudi. Inclouen l'estudi de fonts documentals originals, i l'aplicació de metodologies diverses per a avaluar-les, interpretar-les i extreure conclusions.
Les fonts documentals són d'indole molt diversa, tant pel que fa al seu contingut com als suports.
Quant al suport, es tracta sobretot de documentació escrita (sobre paper, pergamí o altres suports), però també retaules o altres indrets on es puguin trobar representacions iconogràfiques que aportin informació sobre instruments (com són, com es toquen, com es combinen ...), sobre situacions d'interpretació musical, etc. sense oblidar als suports sonors i videogràfics quan es tracta de la història de música ben recent. Paral·lelament, la musicologia històrica s'ha hagut de preocupar que els arxius on es guarden aquestes fonts fossin localitzables i consultables són de l'interès dels historiadors de la música
Pel que fa al tipus d'informació que contenen aquestes fonts, és també molt diversa: partitures (ja siguin manuscrites pel mateix compositor o primeres edicions, a les quals, sovint, cal aplicar coneixements de paleografia musical); representacions d'instruments i/o d'interpretacions; documentació privada (diaris, cròniques, cartes ...); normativa; biografies; documentació econòmica diversa (contractes, compravendes ...); testaments; premsa (programes, crítiques, ...); tractats teòrics o didàctics, etc
Per això estudia la composició d'obres, la interpretació, la recepció, la transmissió, la teorització i la crítica
(o en general, l'opinió), com a elements destacats
Com a concrecions d'alguns d'aquest aspectes, estudia l'evolució dels instruments, de les agrupacions i de les tradicions interpretatives, així com les formes d'ensenyament i d'aprenentatge.
Atès que la història de la música entén la música com a part d'un sistema cultural, requereix, igualment, de l'estudi de tots aquells altres elements -alguns d'ells no específicament musicals- que permeten inserir cada música en el seu context geogràfic, històric i cultural. En aquest sentit són importants els estudis biogràfics que permeten, sovint, no sols contextualitzar i dotar de significat produccions musicals concretes.
Els mètodes i les eines de la història de la música són quasi tan diversos com els seus temes d'estudi. Inclouen l'estudi de fonts documentals originals, i l'aplicació de metodologies diverses per a avaluar-les, interpretar-les i extreure conclusions.
Les fonts documentals són d'indole molt diversa, tant pel que fa al seu contingut com als suports.
Quant al suport, es tracta sobretot de documentació escrita (sobre paper, pergamí o altres suports), però també retaules o altres indrets on es puguin trobar representacions iconogràfiques que aportin informació sobre instruments (com són, com es toquen, com es combinen ...), sobre situacions d'interpretació musical, etc. sense oblidar als suports sonors i videogràfics quan es tracta de la història de música ben recent. Paral·lelament, la musicologia històrica s'ha hagut de preocupar que els arxius on es guarden aquestes fonts fossin localitzables i consultables són de l'interès dels historiadors de la música
Pel que fa al tipus d'informació que contenen aquestes fonts, és també molt diversa: partitures (ja siguin manuscrites pel mateix compositor o primeres edicions, a les quals, sovint, cal aplicar coneixements de paleografia musical); representacions d'instruments i/o d'interpretacions; documentació privada (diaris, cròniques, cartes ...); normativa; biografies; documentació econòmica diversa (contractes, compravendes ...); testaments; premsa (programes, crítiques, ...); tractats teòrics o didàctics, etc
Origens de la musica `` classica´´
L'origen de la música clàssica
Els segles XVII i XVIII van ser el període formatiu de la música clàssica i van veure néixer l'opera i l'oratori, la sonata, el concert i la simfonia.
Els italians van ser els primers a desenvolupar aquests gèneres, però els van seguir aviat els alemanys, austríacs i anglesos.
Com en els segles anteriors, molts músics depenien d'un mecenes: algun príncep, algun eclesiàstic bé proveït de fons, o un aristòcrata.
Els nombrosos prínceps, arquebisbes i bisbes cadascun amb la seva pròpia cort, van proporcionar els patrocinis que van fer d'Itàlia i Alemanya els avançats musicals d'Europa.
Els segles XVII i XVIII van ser el període formatiu de la música clàssica i van veure néixer l'opera i l'oratori, la sonata, el concert i la simfonia.
Els italians van ser els primers a desenvolupar aquests gèneres, però els van seguir aviat els alemanys, austríacs i anglesos.
Com en els segles anteriors, molts músics depenien d'un mecenes: algun príncep, algun eclesiàstic bé proveït de fons, o un aristòcrata.
Els nombrosos prínceps, arquebisbes i bisbes cadascun amb la seva pròpia cort, van proporcionar els patrocinis que van fer d'Itàlia i Alemanya els avançats musicals d'Europa.
La música clàssica és un terme que té un sentit ampli i divers.
Normalment, el terme fa referència a la música produïda
Normalment, el terme fa referència a la música produïda
El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar"
El terme "música clàssica" és una expressió genèrica, que pot fer referència a diferents èpoques i estils musicals
Donada l'àmplia varietat de formes, estils, gèneres i períodes històrics que existeix quan es descriu el terme "música clàssica", és difícil una llista completa i precisa de característiques que poden atribuir-se a totes les obres d'aquest tipus.
Són abundants les descripcions vagues, com la descripció de la música clàssica com una cosa que "dura molt temps", una declaració bastant discutible si es tenen en compte compositors contemporanis que es descriuen com a "clàssic" o la música que està interpretada per determinats instruments musicals, com els violins, que també es troben en la música bluegrass, en els musicals de Broadway, i en altres gèneres, com la "música de relax" o "música ambiental" de determinats locals.
Tanmateix, hi ha característiques que conté el que molts entenen per música clàssica que, en general, poc o res dels altres gèneres de música contenen.
Donada l'àmplia varietat de formes, estils, gèneres i períodes històrics que existeix quan es descriu el terme "música clàssica", és difícil una llista completa i precisa de característiques que poden atribuir-se a totes les obres d'aquest tipus.
Són abundants les descripcions vagues, com la descripció de la música clàssica com una cosa que "dura molt temps", una declaració bastant discutible si es tenen en compte compositors contemporanis que es descriuen com a "clàssic" o la música que està interpretada per determinats instruments musicals, com els violins, que també es troben en la música bluegrass, en els musicals de Broadway, i en altres gèneres, com la "música de relax" o "música ambiental" de determinats locals.
Tanmateix, hi ha característiques que conté el que molts entenen per música clàssica que, en general, poc o res dels altres gèneres de música contenen.
Instruments musicals
Un instrument musical és un artefacte modificat o construït de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propòsit de generar música.
En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, però l'expressió s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat específica.
Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall…
Material que vibra:
És la part de l’instrument que està en vibració. Es tracta d’un material
amb propietats elàstiques, i per tant té la capacitat de vibrar.
Procediment o mecanisme que el fa vibrar:
És la manera com es provoca la vibració.
Ressonador:
A la majoria d’instruments, les vibracions del material elàstic són
molt dèbils. Perquè es puguin sentir bé cal un dispositiu ressonador
que les amplifiqui. Excepcionalment, hi ha alguns instruments que
no tenen ressonador, perquè el seu material elàstic ja vibra amb
prou potència i per tant, no el necessiten.
Com es classifiquen els instruments musicals?
Nom comú Nom tècnic Material que hi vibra
Instruments de percussió Idiòfons Cos de l’instrument Membranòfons Membrana
Instruments de corda Cordòfons Corda Instruments de vent Aeròfons Aire
Instruments elèctrics i electrònics Electròfons Corrent elèctric
En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, però l'expressió s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat específica.
Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall…
Material que vibra:
És la part de l’instrument que està en vibració. Es tracta d’un material
amb propietats elàstiques, i per tant té la capacitat de vibrar.
Procediment o mecanisme que el fa vibrar:
És la manera com es provoca la vibració.
Ressonador:
A la majoria d’instruments, les vibracions del material elàstic són
molt dèbils. Perquè es puguin sentir bé cal un dispositiu ressonador
que les amplifiqui. Excepcionalment, hi ha alguns instruments que
no tenen ressonador, perquè el seu material elàstic ja vibra amb
prou potència i per tant, no el necessiten.
Com es classifiquen els instruments musicals?
Nom comú Nom tècnic Material que hi vibra
Instruments de percussió Idiòfons Cos de l’instrument Membranòfons Membrana
Instruments de corda Cordòfons Corda Instruments de vent Aeròfons Aire
Instruments elèctrics i electrònics Electròfons Corrent elèctric
Biografia de l´autor
Autor: Antonio Lucio Vivaldi
Era anomenat "Il prete rosso" ("El capellà roig") per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig.
Va compondre unes 770 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes.
És especialment conegut, a nivell popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.
Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell'armonia i dell'inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi.
Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l'instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l'orquestra es limitava a exercir l'acompanyament segons les regles de l'harmonia.
Vivaldi podia cobrar per les seves obres perquè era un compositor reconegut. L'any 1711 a partir de la publicació a Amsterdam dels seus concerts L'Estro Armonico (op. 3) la seva fama s'escampà per tota Europa. D'altra banda, la seva activitat empresarial en l'àmbit de l'òpera era lucrativa ja que es desenvolupava en el que era el principal entreteniment musical de l'època. Això té més transcendència si pensem que Venècia era un dels centres on es va desenvolupar aquest gènere artístic i on existien diferents teatres que competien entre ells per atraure el nombrós públic.
Cap al 1717 o 1718 van oferir a Vivaldi un altre càrrec de prestigi: ser mestre de capella a la cort del governador de Màntua, el príncep Felip de Hessen-Darmstadt. I l'any 1722, la fama de Vivaldi, especialment com a compositor d'un nou estil d'òpera, el va portar a Roma convidat pel Papa Benet XIII.
Obras de l´autor
Obra publicada en vida
12 Sonates per a 2 violins i baix continu, op. 1 (1705)
12 Sonates per a violí i baix continu,op. 2 (1709)
L'estro armonico, 12 concerts per a diverses combinacions, op. 3 (1711). Destaquen el nº 6 en la menor per a violí; el núm. 8 en la menor per a 2 violins; el núm. 10 en si menor per a 4 violins.
La stravaganza, 12 concerts per a violí, op. 4 (c. 1714)
4 sonates per a violí i 2 sonates per a 2 violins i baix continu, op. 5 (1716)
6 concerts per a violí, op. 6 (1716-21)
2 concerts per a oboè i 10 concerts per a violí, op. 7 (1716-21)
Il cimento dell'armonia e dell'invenzione, 12 concerts per a violí, op. 8 (1725). Els nº 1 a 4 són els de Les Quatre Estacions. Les quatre estacions, primer moviment, allegro (?·pàg.)
La cetra, 12 concerts (11 per a corda i 1 per a 2 violins i corda), op. 9 (1727)
6 concerts per a flauta, op. 10 (c. 1728)
5 concerts per a violí, 1 concert per a oboè, op 11 (1729)
5 concerts per a violí i 1 no determinat, op. 12 (1729)
Il pastor fido, 6 sonates per a musette, viola, flauta, oboè o violí i baix continu, op. 13 (1737)
4 sonates per a violoncel i baix continu (1740)
Obra publicada en vida
12 Sonates per a 2 violins i baix continu, op. 1 (1705)
12 Sonates per a violí i baix continu,op. 2 (1709)
L'estro armonico, 12 concerts per a diverses combinacions, op. 3 (1711). Destaquen el nº 6 en la menor per a violí; el núm. 8 en la menor per a 2 violins; el núm. 10 en si menor per a 4 violins.
La stravaganza, 12 concerts per a violí, op. 4 (c. 1714)
4 sonates per a violí i 2 sonates per a 2 violins i baix continu, op. 5 (1716)
6 concerts per a violí, op. 6 (1716-21)
2 concerts per a oboè i 10 concerts per a violí, op. 7 (1716-21)
Il cimento dell'armonia e dell'invenzione, 12 concerts per a violí, op. 8 (1725). Els nº 1 a 4 són els de Les Quatre Estacions. Les quatre estacions, primer moviment, allegro (?·pàg.)
La cetra, 12 concerts (11 per a corda i 1 per a 2 violins i corda), op. 9 (1727)
6 concerts per a flauta, op. 10 (c. 1728)
5 concerts per a violí, 1 concert per a oboè, op 11 (1729)
5 concerts per a violí i 1 no determinat, op. 12 (1729)
Il pastor fido, 6 sonates per a musette, viola, flauta, oboè o violí i baix continu, op. 13 (1737)
4 sonates per a violoncel i baix continu (1740)
Òperes
Ottone in villa (1713)Orlando finto pazzo (1714)
Arsilda, regina di Ponto (1716)
Nerone fatto Cesare (1715)
L'incoronazione di Dario (1716)
La costanza trionfante degl'amori e de gl'odii (1716)
Tieteberga (1717)
Artabano, rè de' Parti (1718)
Scanderbeg (1718)
Armida nel campo d'Egitto (1718)
Teuzzone (1719)
Tito Manlio (1719)
Gli inganni per vendetta (1720)
La Candace o siano li veri amici (1720)
Tito Manlio (1720)
La verità in cimento (1720)
Filippo, rè di Macedonia (1721)
La Silvia (1721)
Ercole sul Termodonte (1723)
Il Giustino (1724)
La virtù trionfante dell'amore e dell'odio ovvero il Tigrane (1724)
L'inganno trionfante in amore (1725)
La fede tradita e vendicata (1726)
Cunegonda (1726)
Dorilla in Tempe (1726)
Farnace (1727)
Orlando furioso (1727)
Siroe, rè di Persia (1727)
Ipermestra (1727)
Rosilena ed Oronta (1728)
Atenaide (1729)
Argippo (1730)
Alvilda, regina de' Goti (1731)
Doriclea (1732)
Semiramide (1732)
La fida ninfa (1732)
Motezuma (1733)
L'Olimpiade (1734)
L'Adelaide (1735)
Aristide (1735)
Bajazet o Tamerlano (1735)
Griselda (1735)
Ginevra, principessa di Scozia (1736)
Catone in Utica (1737)
Rosmira (1738)
L'oracolo in Messenia (1738)
Feraspe (1739)
Música Instrumental
1 concert per a dos violoncels
1 concert per a dues mandolines
1 concert per a mandolina
1 concert per a dues flautes travesseres
1 concert per a dues trompetes
2 concerts per a dues trompes
4 concerts per a flauta de bec
3 concerts per a flautí
3 concerts per a dos oboès
4 concerts per a dues orquestres de corda i solista
10 concerts per a viola d'amor
13 concerts per a flauta travessera
11 doble concerts
19 concerts per a oboè
22 concerts de cambra
25 concerts per a dos violins
27 concerts per a violoncel
34 concerts de grup
37 concerts per a fagot
44 concerts per a orquestra de corda i continu
222 concerts per a violí
1 sonata per a flauta de bec
1 sonata per a oboè
1 sonata per a violí, oboè, orgue obligat i chalumeau
1 sonata per a dues flautes travesseres
1 sonata per a dos oboès
2 sonates per a dos violins, viola i baix
4 sonates per a flauta travessera
5 sonates per a dos instruments diversos
6 sonates per a musette
9 sonates per a violoncel
20 sonates per a dos violins
1 concert per a dos violoncels
1 concert per a dues mandolines
1 concert per a mandolina
1 concert per a dues flautes travesseres
1 concert per a dues trompetes
2 concerts per a dues trompes
4 concerts per a flauta de bec
3 concerts per a flautí
3 concerts per a dos oboès
4 concerts per a dues orquestres de corda i solista
10 concerts per a viola d'amor
13 concerts per a flauta travessera
11 doble concerts
19 concerts per a oboè
22 concerts de cambra
25 concerts per a dos violins
27 concerts per a violoncel
34 concerts de grup
37 concerts per a fagot
44 concerts per a orquestra de corda i continu
222 concerts per a violí
1 sonata per a flauta de bec
1 sonata per a oboè
1 sonata per a violí, oboè, orgue obligat i chalumeau
1 sonata per a dues flautes travesseres
1 sonata per a dos oboès
2 sonates per a dos violins, viola i baix
4 sonates per a flauta travessera
5 sonates per a dos instruments diversos
6 sonates per a musette
9 sonates per a violoncel
20 sonates per a dos violins
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica
http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_cl%C3%A0ssica
http://html.rincondelvago.com/origen-de-la-musica_1.html
http://www.portalplanetasedna.com.ar/historia_musica.htm
http://www.buenastareas.com/ensayos/Origen-De-La-Musica/6089930.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Instrument_musical
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi
