EL TEMPLE EGIPCI

SIMBOLOGIA

Els temples egipcis van ser construïts per al culte oficial dels déus i la commemoració dels faraons a l'Antic Egipte ia les regions sota el seu domini. Els temples eren vists com la llar dels déus o faraons als que eren dedicats i en ells els egipcis portaven a terme diversos rituals

Aquests rituals eren vists com a necessaris perquè els déus mantinguessin l'ordre diví de l'univers.

 

 

 

 

ANTECEDENTS

Com en qualsevol religió al temple egipci representava la casa del déu, però, més que entès com a simple habitada, el temple havia de ser indestructible ja que era la residència dels immortals. Les primeres construccions, realitzades com a imitació d'aquelles destinades a albergar als homes

A diferència de les religions posteriors no era en absolut un lloc de culte sinó una zona per a albergar al déu i de fet el poble no podia accedir més que a certes dependències exteriors.

 

 

 

 

 

SISTEMAS DE CONSTRUCCIÓ

La construcció del temple pròpiament dita anava precedida d'una sèrie de complexos rituals fundacionals. Després de la finalització del mateix es tornaven a realitzar rituals dedicats al déu patró, els quals havien de ser consumats pel propi faraó com part dels seus deures religiosos.

A Egipte, els materials de construcció corrents, és a dir, per habitació (casa, palau, fortificacions) són les terres argiloses del Nil, en les planes del Tigris i de lÉufrates, tan fèrtils com la vall del Nil, la naturalesa del sòl també és arcillosa.

Per crear els fonaments dels temples s'excavaven rases a la sorra que després s'omplien amb lloses de pedra . Els murs i altres estructures s'aixecaven amb enormes carreus de diferents formes i mides , col · locats en filades i units a os Cada bloc es tallava per aconseguir una perfecta unió amb els adjacents , obtenint carreus prismàtics les formes irregulars quedaven encajadas.El interior dels murs s'emplenava amb pedres irregulars , de rebuig , i terra . Per construir estructures sobre el nivell del sòl els treballadors creaven grans rampes de terra , i per excavar càmeres a la roca viva començaven des de dalt , obrint un espai a prop del sostre des del qual continuar buidant la resta de l'estada. Un cop completada l'estructura del temple , la superfície aspra dels carreus de pedra es polia per allisar-la i després es tallaven baix relleus , generalment rehundidos i amb acabats de gran perfecció . Si la pedra era de mala qualitat per tallar- , es cobria amb una capa de morter de guix , després del que tots els relleus acabaven de completar-se amb daurats , incrustacions d'altres materials i pintura . Les pintures eren en general una barreja de pigments aglutinats amb algun tipus d'adhesiu , possiblement goma natural

La construcció del temple no acabava quan el pla original estava complet, ja que sovint els faraons ordenaven reconstruir, reposar estructures deteriorades o afegir nous edificis. En el transcurs d'aquestes ampliacions, freqüentment desmantellaven les velles construccions per usar els seus materials com a farciment de les noves.

 

 

 

 

 

TIPOLOGIA DE PLANTAS

El model generalitzat era el d'un rectangle al voltant d'un eix de simetria en certs casos orientat astronòmicament d'est a oest, que marca l'accés a través d'una avinguda d'esfinxs per una porta flanquejada per gruixuts pilons. Els diferents patis porticats i sales amb cobertes sostingudes per gruixudes columnes, són cada vegada més reduïts fins al santuari més sagrat

 

 

 

 

 

DIOS AMON
Els diferents edificis que constitueixen el temple d'Amón en Karnak estan disposats al llac de la ruta procesional que comunicava l'embarcador del Nil amb el proper temple de Luxor . El conjunt ocupa una superfície de 21,4 hectàrees i va ser construït al llarg d'un període de 1.200 anys , ja que era remodelat periòdicament per crear un conjunt cada vegada més grandiós . Les principals sales i patis estan disposats al llarg d'un eix central , tot i que, posteriorment, el conjunt es va ampliar lateralment amb altres portes monumentals i edificis cerimonials .
 Situat al costat del Nil , els materials es transportaven pel riu i mitjançant un canal es duien a Karnak . Des del canal , una avinguda d'accés , flanquejada per esfinxs de pedra amb cap de moltó , símbol d'Amón , conduïa fins al pilono exterior . En solemne processó , es portava cerimonialment l'efígie del déu Amon al llarg de l'avinguda fins a unes barcasses , en què , periòdicament , emprenia un pelegrinatge a altres temples sagrats . Els pilons , construccions massisses i en talús que servien de façana , es construïen arrossegant els blocs de pedra sobre rampes de tova i terra . El mur mitger exterior , de 42,6 metres d'altura , portava uns pals on col · locaven immensos estendards que marcaven l'entrada al temple . Els seus murs trapezoïdals acabats en una cornisa , emmarquen una gran porta rectangular , i simbolitzen la unió de l'Alt i del Baix Egipte , les muntanyes per on surt el sol , i la fortalesa que protegeix el déu contra les forces nocives .




DIOS KARNAK
El temple de Karnak és una ciutat fortificada situada a la riba oriental del riu Nil a prop de la ciutat de Luxor, se li coneixia anteriorment com Ipet Sut que significa El lloc més venerat encara que ara és coneguda popularment com el temple de Karnak
El complex de temples de Karnak eren mes que tot temples religiosos, considerats els més importants de l'Antic Egipte durant molts segles
En els temps de l'antic Egipte es trobava en els temples de Karnak un llac utilitzat per a fins religiosos era considerat el llac sagrat de Karnak i estava envoltat de temples i capelles de diferents mides.
Una cosa que caracteritza els temples de Karnak és que alberguen el temple més antic d'Egipte: el temple d'Amón, una altra característica és tot l'esforç i temps dedicats a la seva construcció, es calcula que al voltant de 30 faraons van contribuir a construir els temples de Karnak ja sigui aixecant temples o realitzant ampliacions i millores convertint-lo en el complex religiós més gran d'Egipte amb una extensió de trenta hectàrees.









Pàgines web ah on he consultat la informació

http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_egipcio
http://www.egiptologia.org/arte/templos/
http://www.slideshare.net/gftaognosticaespiritual/10-02-construccion-en-el-antiguo-egipto-wwwgftaognosticaespiritualorg
http://es.wikipedia.org/wiki/Planta_(arquitectura)
http://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%B3n
http://www.egiptoviajes.org/2009/12/templos-de-karnak/

PIRAMIDE

PIRÀMIDES DE EGIPTE

Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.

De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, són els més emblemàtics monuments d'aquesta civilització.

SIMBOLOGIA

Les pirámides eren tombes, que simbolitzaven la idea de eternitat.

Els egiptes escrivien textos que indicaven la funció de la piràmide: contenir la «essència» del rei per tota l'eternitat. Segons els textos, el rei ressuscita, i puja al cel per viure eternament entre els déus, transfigurat en una estrella.

Simbolitzava l'escala cap al cel, pels difunts.

ANTECEDENTS (La Mastaba)

Per als egipcis, la mastaba, era més important que els seus habitatges. Eren les tombes, on esperaven passar tota l’eternitat. Ells la anomenaven casa de la eternitat.

Tenien el desig d'assolir altures cada vegada més significatives per manifestar la importància i el poder del faraó difunt. Quan més gran era la piràmide, més poderós era el rei que la feia construir.

El primer que feia un nou faraó era encomanar la construcció de la seva tomba, que podia no acabar fins al dia de la seva mort. La principal funció de la tomba era protegir el cadàver i els béns dipositats en ella.

SISTEMES DE CONSTRUCCIÓ

La construcció de tota piràmide implicava una acurada planificació que constava de diversos passos: elecció de la necròpolis, disseny i realització dels plànols de l'edifici, càlculs del material i de la mà d'obra a emprar, desglossament de la intendència, edificació... Tot seguit, el faraó portava a terme l'inici, és a dir el ritual de la construcció, amb l'exercici cerimonial d'estirar la corda que simbòlicament comprovava l'orientació, clavant unes estaques en cadascun dels seus angles, unint mitjançant un gruix fil. D'aquesta manera es donava començament a la construcció real de les piràmides. Tots aquests passos, eren nomenats i descrits, ja que d'aquesta manera, s'imprimia força a la construcció dels colossos piramidals.

Per construir la piràmide utilitzaven blocs de pedra. Alguns blocs han arribat a pesar més de 60 tones, les tenien que pujar a altures molt elevades, per això utilitzaven rampes posades en sentit ascendent, que estaven situades a les parets de les piràmides.

PIRAMIDES DE GIZHE

Les pirámides de Gizeh es troben a l'altiplà de Gizeh, a les rodalies del Caire, a Egipte. Son tres pirámides de l'antic Egipte, la formen: la piràmide de Kheops, també coneguda com la Gran Piràmide; la piràmide de Kefren; la piràmide de Micerí relativament més petita.

De les tres piràmides se'n conserva el nucli, conformat per blocs de pedra calcària, però del seu revestiment de calcària polida o granit rosat sols en queden algunes restes ja que, en el decurs del temps, aquests blocs van ser utilitzats per construir edificis a la propera ciutat del Caire.

Piràmide de Kheops

El faraó Kheops va encarregar la construcció d'una piràmide on ser enterrat, podem saber el temps que va durar la seva construcció va ser de 20 anys. Aquesta piràmide és la més gran de les tres. Originàriament, mesurava 146 metres d'altura, però avui dia, només arriba als 137 metres. A més, ha perdut tot el revestiment exterior que tenia, de manera que els blocs de pedra han quedat a la vista (se suposava que la punta, estava coberta de or!).

Piràmide de Kafren

A primera vista sembla la més alta de les tres, ja que ha estat construïda sobre una porció de terreny que es troba a un nivell més elevat. És, a més, l'única que manté la seva capa de revestiment exterior.

Interiorment consta d'una cambra en què inicialment es va trobar un sarcòfag de granit negre. No obstant això, compta també amb un complex funerari i una calçada amb columnes que el condueix directament fins a l'esplanada on es troba l'Esfinx. Està datada al segle XXVI a.C.

Piràmide de Miceri

És la més petita amb els seus 66 metres d'altura. La seva càmera funerària tancava un sarcòfag de basalt adornat amb un motiu que estava molt en voga en l'Antic Imperi Egipci.

Desgraciadament, el vaixell que transportava dit sarcòfag es va enfonsar davant les costes portugueses quan era traslladat a Anglaterra.

Conté un tremp funerari i unes quantes piràmides més petites al su costat anomenades les piràmides satèlits.

Pàgines web ah on he consultat la informació

http://www.acropolis.org.uy/Investiga_y_Comparte/Simbolos/Piramide.php

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A0mides_d'Egipte

http://www.3viajes.com/el-misterio-de-la-construccion-de-las-piramides-egipcias/

http://suite101.net/article/la-tecnica-de-construccion-de-las-pirmides-egipcias-a15411

http://locuraviajes.com/blog/las-piramides-de-gizeh-en-egipto/

DEITATS EGIPCIES

AMON

Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia, que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.

Es representava en forma d'un home en el qual es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau, es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

També es representa sota la forma d'un marrà o d'una oca. 

RA

Ra és des de ben enllà déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.

Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Nephthys, respectivament.

La seva representació més habitual era la d'un home amb cap de falcó, sobre el qual portava un disc solar. 

ISIS

Isis és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement.

Originalment, era una deessa de la reialesa. Posterior era la deessa patrona dels mariners.

Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts.

Isis ajudà al seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se càrrec del domini de la terra dels morts.

Isis és simbolitzada sovint per una vaca, pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes. A vegades Isis s'identificava com la deessa d'escorpins.

OSIRIS

En la mitologia egípcia Osiris  era un dels déus més importants. Era el déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un déu agrari però, sobretot, se l'anomenava "Déu de la resurrecció".

Osiris representa tot el que reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant, també és símbol de la natura.

Els egipcis el representaven com un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes

HORUS

A la mitologia egípcia Horus és el déu falcó en cap dels altres. Horus era una barreja d'unes altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol, amb la prerrogativa reial i el cel. Era com una família de divinitats relacionades unificada en un ésser.

Com a nen, Horus es deia Har-pa-khered i era fill o d'Osiris i Isis. Se'l representava com un noi despullat amb un dit a la boca, assegut en un lotus amb sa mare. Era un déu de fertilitat i es descrivia amb una cornucòpia, es va tornar molt popular durant el temps de l'Imperi Romà, quan se'l representava muntant una oca o boc.

MAAT

En la mitologia egípcia, Maat era la deessa de la veritat, i la justícia.

A l'inframón Maat proveïa la Ploma de la veritat, la ploma d'estruç amb què les ànimes del difunt es comparaven al Rebedor de les Dues Veritats, durant la psicostàsia.

Maat era la deessa de la justícia, la veritat i l'ordre, tant còsmic com polític com social. Es tractava d'una deessa fonamental en la tasca de govern dels faraons com a suprema guardiana de l'ordre universal.

Maat, per extensió, era la qualitat moral per excel·lència, una virtut, un principi rector que havia de ser la base de la conducta dels egipcis, especialment del faraó, com a exemple per al seu poble.

PTAH

En la mitologia egípcia Ptah és un déu creador i deïtat patrona de Memfis, així com dels artesans

En l'art se'l representava com a un home momificat sostenint un ceptre amb les seves mans que estava guarnit amb un ankh, was i djed (símbols de la vida, poder i estabilitat, respectivament).

THOTH

En la mitologia egípcia, Thoth és el déu de la saviesa, representat com un ibis o un babuí. És l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnació de la intel·ligència i de la paraula, coneix les fórmules màgiques a les quals no s'hi poden resistir els déus.

Sovint és identificat amb el déu grec Hermes. 

Se'l representava amb un cap d'Ibis (amb un bec que sembla la lluna creixent) o d'un babuí.

Pàgina web on he consultat la informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Religió_de_l'antic_Egipte

Definicions

Artista: Persona que practica un art, especialment una de les belles arts. 

Pintura: Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície.

Escultura:  Acció, art, d'esculpir obres tridimensionals, bé exemptes, bé en relleu. 

Arquitectura: És l'art de projectar o construir edifiicis i d'altres estructures físiques.

La meva obra preferida

 

EL CRIT