viernes, 6 de diciembre de 2013

Informació Sobre La Música

Inicis de la música

 La història de la música és tant l'estudi de l'evolució
que la música ha sofert al llarg dels temps, com-també el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat per un grup és una disciplina d'estudi que s'insereix dins de la musicologia històrica i, per l'altra, és el resultat de les dades i interpretacions fetes pels musicòlegs i altres investigadors.
Al seu torn, l'estudi de com aquest estudi de la història de la música ha anat evolucionant al llarg del temps és coneix com a historiografia de la música.
 Com a disciplina, teòricament, la història de la música hauria pogut ésser considerada com una part de la història de l'art, però aquesta, en la majoria de casos, s'ha circumscrit a les arts plàstiques; d'altra banda, el mateix material a historitzar és prou divers perquè els seus camins siguin ben diversos.
 En un sentit ampli, la història de la música es pot referir, i de fet es refereix, a qualsevol aspecte o element que formi part dels fenòmens musicals en una cultura o societat.
Per això estudia la composició d'obres, la interpretació, la recepció, la transmissió, la teorització i la crítica
(o en general, l'opinió), com a elements destacats
Com a concrecions d'alguns d'aquest aspectes, estudia l'evolució dels instruments, de les agrupacions i de les tradicions interpretatives, així com les formes d'ensenyament i d'aprenentatge.
Atès que la història de la música entén la música com a part d'un sistema cultural, requereix, igualment, de l'estudi de tots aquells altres elements -alguns d'ells no específicament musicals- que permeten inserir cada música en el seu context geogràfic, històric i cultural. En aquest sentit són importants els estudis biogràfics que permeten, sovint, no sols contextualitzar i dotar de significat produccions musicals concretes.
Els mètodes i les eines de la història de la música són quasi tan diversos com els seus temes d'estudi. Inclouen l'estudi de fonts documentals originals, i l'aplicació de metodologies diverses per a avaluar-les, interpretar-les i extreure conclusions.
Les fonts documentals són d'indole molt diversa, tant pel que fa al seu contingut com als suports.
 Quant al suport, es tracta sobretot de documentació escrita (sobre paper, pergamí o altres suports), però també retaules o altres indrets on es puguin trobar representacions iconogràfiques que aportin informació sobre instruments (com són, com es toquen, com es combinen ...), sobre situacions d'interpretació musical, etc. sense oblidar als suports sonors i videogràfics quan es tracta de la història de música ben recent. Paral·lelament, la musicologia històrica s'ha hagut de preocupar que els arxius on es guarden aquestes fonts fossin localitzables i consultables són de l'interès dels historiadors de la música
Pel que fa al tipus d'informació que contenen aquestes fonts, és també molt diversa: partitures (ja siguin manuscrites pel mateix compositor o primeres edicions, a les quals, sovint, cal aplicar coneixements de paleografia musical); representacions d'instruments i/o d'interpretacions; documentació privada (diaris, cròniques, cartes ...); normativa; biografies; documentació econòmica diversa (contractes, compravendes ...); testaments; premsa (programes, crítiques, ...); tractats teòrics o didàctics, etc





Origens de la musica `` classica´´

L'origen de la música clàssica
Els segles XVII i XVIII van ser el període formatiu de la música clàssica i van veure néixer l'opera i l'oratori, la sonata, el concert i la simfonia.
Els italians van ser els primers a desenvolupar aquests gèneres, però els van seguir aviat els alemanys, austríacs i anglesos.
Com en els segles anteriors, molts músics depenien d'un mecenes: algun príncep, algun eclesiàstic bé proveït de fons, o un aristòcrata.
Els nombrosos prínceps, arquebisbes i bisbes cadascun amb la seva pròpia cort, van proporcionar els patrocinis que van fer d'Itàlia i Alemanya els avançats musicals d'Europa.
 La música clàssica és un terme que té un sentit ampli i divers.
Normalment, el terme fa referència a la música produïda
 El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar"
 El terme "música clàssica" és una expressió genèrica, que pot fer referència a diferents èpoques i estils musicals
Donada l'àmplia varietat de formes, estils, gèneres i períodes històrics que existeix quan es descriu el terme "música clàssica", és difícil una llista completa i precisa de característiques que poden atribuir-se a totes les obres d'aquest tipus.
Són abundants les descripcions vagues, com la descripció de la música clàssica com una cosa que "dura molt temps", una declaració bastant discutible si es tenen en compte compositors contemporanis que es descriuen com a "clàssic" o la música que està interpretada per determinats instruments musicals, com els violins, que també es troben en la música bluegrass, en els musicals de Broadway, i en altres gèneres, com la "música de relax" o "música ambiental" de determinats locals.
Tanmateix, hi ha característiques que conté el que molts entenen per música clàssica que, en general, poc o res dels altres gèneres de música contenen.





Instruments musicals
Un instrument musical és un artefacte modificat o construït de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propòsit de generar música.
En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, però l'expressió s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat específica.
Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall…

Material que vibra:
És la part de l’instrument que està en vibració. Es tracta d’un material
amb propietats elàstiques, i per tant té la capacitat de vibrar.

Procediment o mecanisme que el fa vibrar:
És la manera com es provoca la vibració.

Ressonador:
A la majoria d’instruments, les vibracions del material elàstic són
molt dèbils. Perquè es puguin sentir bé cal un dispositiu ressonador
que les amplifiqui. Excepcionalment, hi ha alguns instruments que
no tenen ressonador, perquè el seu material elàstic ja vibra amb
prou potència i per tant, no el necessiten.



Com es classifiquen els instruments musicals?


Nom comú                                        Nom tècnic                         Material que hi vibra
  Instruments de percussió                                  Idiòfons                               Cos de l’instrument                                                            Membranòfons                             Membrana
  Instruments de corda                                      Cordòfons                                   Corda                               Instruments de vent                                          Aeròfons                                      Aire                          
  Instruments elèctrics i electrònics                      Electròfons                           Corrent elèctric                          







Biografia de l´autor

Autor: Antonio Lucio Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc.
Era anomenat "Il prete rosso" ("El capellà roig") per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig.
 Va compondre unes 770 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes.
 És especialment conegut, a nivell popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.
 Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell'armonia i dell'inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi.
Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l'instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l'orquestra es limitava a exercir l'acompanyament segons les regles de l'harmonia.
Vivaldi podia cobrar per les seves obres perquè era un compositor reconegut. L'any 1711 a partir de la publicació a Amsterdam dels seus concerts L'Estro Armonico (op. 3) la seva fama s'escampà per tota Europa. D'altra banda, la seva activitat empresarial en l'àmbit de l'òpera era lucrativa ja que es desenvolupava en el que era el principal entreteniment musical de l'època. Això té més transcendència si pensem que Venècia era un dels centres on es va desenvolupar aquest gènere artístic i on existien diferents teatres que competien entre ells per atraure el nombrós públic.
Cap al 1717 o 1718 van oferir a Vivaldi un altre càrrec de prestigi: ser mestre de capella a la cort del governador de Màntua, el príncep Felip de Hessen-Darmstadt. I l'any 1722, la fama de Vivaldi, especialment com a compositor d'un nou estil d'òpera, el va portar a Roma convidat pel Papa Benet XIII.


Obras de l´autor

Obra publicada en vida
12 Sonates per a 2 violins i baix continu, op. 1 (1705)
12 Sonates per a violí i baix continu,op. 2 (1709)
L'estro armonico, 12 concerts per a diverses combinacions, op. 3 (1711). Destaquen el nº 6 en la menor per a violí; el núm. 8 en la menor per a 2 violins; el núm. 10 en si menor per a 4 violins.
La stravaganza, 12 concerts per a violí, op. 4 (c. 1714)
4 sonates per a violí i 2 sonates per a 2 violins i baix continu, op. 5 (1716)
6 concerts per a violí, op. 6 (1716-21)
2 concerts per a oboè i 10 concerts per a violí, op. 7 (1716-21)
Il cimento dell'armonia e dell'invenzione, 12 concerts per a violí, op. 8 (1725). Els nº 1 a 4 són els de Les Quatre Estacions. Les quatre estacions, primer moviment, allegro (pàg.)
La cetra, 12 concerts (11 per a corda i 1 per a 2 violins i corda), op. 9 (1727)
6 concerts per a flauta, op. 10 (c. 1728)
5 concerts per a violí, 1 concert per a oboè, op 11 (1729)
5 concerts per a violí i 1 no determinat, op. 12 (1729)
Il pastor fido, 6 sonates per a musette, viola, flauta, oboè o violí i baix continu, op. 13 (1737)
4 sonates per a violoncel i baix continu (1740)


Òperes

Ottone in villa (1713)
Orlando finto pazzo (1714)
Arsilda, regina di Ponto (1716)
Nerone fatto Cesare (1715)
L'incoronazione di Dario (1716)
La costanza trionfante degl'amori e de gl'odii (1716)
Tieteberga (1717)
Artabano, rè de' Parti (1718)
Scanderbeg (1718)
Armida nel campo d'Egitto (1718)
Teuzzone (1719)
Tito Manlio (1719)
Gli inganni per vendetta (1720)
La Candace o siano li veri amici (1720)
Tito Manlio (1720)
La verità in cimento (1720)
Filippo, rè di Macedonia (1721)
La Silvia (1721)
Ercole sul Termodonte (1723)
Il Giustino (1724)
La virtù trionfante dell'amore e dell'odio ovvero il Tigrane (1724)
L'inganno trionfante in amore (1725)
La fede tradita e vendicata (1726)
Cunegonda (1726)
Dorilla in Tempe (1726)
Farnace (1727)
Orlando furioso (1727)
Siroe, rè di Persia (1727)
Ipermestra (1727)
Rosilena ed Oronta (1728)
Atenaide (1729)
Argippo (1730)
Alvilda, regina de' Goti (1731)
Doriclea (1732)
Semiramide (1732)
La fida ninfa (1732)
Motezuma (1733)
L'Olimpiade (1734)
L'Adelaide (1735)
Aristide (1735)
Bajazet o Tamerlano (1735)
Griselda (1735)
Ginevra, principessa di Scozia (1736)
Catone in Utica (1737)
Rosmira (1738)
L'oracolo in Messenia (1738)
Feraspe (1739)

Música Instrumental
1 concert per a dos violoncels
1 concert per a dues mandolines
1 concert per a mandolina
1 concert per a dues flautes travesseres
1 concert per a dues trompetes
2 concerts per a dues trompes
4 concerts per a flauta de bec
3 concerts per a flautí
3 concerts per a dos oboès
4 concerts per a dues orquestres de corda i solista
10 concerts per a viola d'amor
13 concerts per a flauta travessera
11 doble concerts
19 concerts per a oboè
22 concerts de cambra
25 concerts per a dos violins
27 concerts per a violoncel
34 concerts de grup
37 concerts per a fagot
44 concerts per a orquestra de corda i continu
222 concerts per a violí
1 sonata per a flauta de bec
1 sonata per a oboè
1 sonata per a violí, oboè, orgue obligat i chalumeau
1 sonata per a dues flautes travesseres
1 sonata per a dos oboès
2 sonates per a dos violins, viola i baix
4 sonates per a flauta travessera
5 sonates per a dos instruments diversos
6 sonates per a musette
9 sonates per a violoncel
20 sonates per a dos violins










http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica
 http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_cl%C3%A0ssica
http://html.rincondelvago.com/origen-de-la-musica_1.html
http://www.portalplanetasedna.com.ar/historia_musica.htm
http://www.buenastareas.com/ensayos/Origen-De-La-Musica/6089930.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Instrument_musical
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi

El Romànic

El Romànic



Període:
X - XIV

Tipus de construccions arquitectòniques:
Catedrals
  Esglésies menors
   Monestirs 

Claustres
  Campanars
  Cementiris
Construccions civils i militars


Escultura( temàtica, funcionalitat, ubicació ), i pintura:
És en l'escultura on es mostra més clarament la capacitat "innovadora" de l'artista romànic, tant pel que fa a l'estil com per la utilització de nous suport.
La pintura romànica no va poder ser justament valorada fins a partir de finals del segle XIX; fins aleshores gairebé no se'n coneixia l'existència ja que, la major part d'elles, romanien ocultes sota capes d'enlluïts o de pintures posteriors.
 la temàtica és molt variada encara que essencialment apocalíptica.
La seva finalitat era didàctica, a més de decorativa.
La funció de l'escultura era de adoctrinar més que no pas de decorar, anava dirigida a la majoria de la població molt religiosa però incapaç de llegir la bíblia.
És un estil Europeu occidental, l'àmbit geogràfic del qual correspon a l'àrea d'expansió del feudalisme: el nord d'Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, tot l'actual França i Alemanya en són el nucli fonamental. Hi ha també art romànic a les illes Britàniques i l'anomenat art sículo-normand a l'illa de Sicília.

Barcelona Romànica: Edificis Romànics





Sant Pau del Camp
 Territori: Catalunya
Regió: Metropolità
Comarca: Barcelonès
Municipi: Barcelona
Construcció: Segle X
Estil: Romànic
Data d´inici: 897
Acabament: 911
Diòcesi: Barcelona
Categoria: Parròquia
Estat d´us: Molt bo/ Culte Religós
Planta: Una nau amb transsepte i tres absis
Portalada: Dues columnes amb capitells visigòtics mes timpà
Campanar: Octagonal, Parciament Derruït
Clausre: Romànic ( Segle XIII )





 Santa Maria del Pi
Territori: Catalunya
Regió: Metropolità
Comarca: Barcelonès
Municipi: Barcelona
Construcció: Segle X
Estil: Romanic
Data d´inici: 1321
Acabament: 1391
Diòcesi: Barcelona
Estat d´us: Bo
Planta: Una nau amb absis i cappelles laterals
Campanar: Octagonal




Sant Miquel de Conques
 Territori: Catalunya
Regió: Alt Pirineu i Aran
Comarca: Pallars Jussà
Municipi: Isona i Conca Dellà
Construcció: Segle XI
Estil: Romànic
Data de construcció: 951
Diòcesi: Urgell, Arxiprestat del Pallars Jussà
Categoria: Sufragània, Després parroquial
Estat d´us: En Bon estat, en ús





Sant Just i Pastor
 Territori: Catalunya
Comarca: Barcelonès
Municipi: Barcelona
Localització
Construcció: Segle XI
Estil: Romànic
Data de construcció: 1342
Diòcesi: Barcelona
Estat d´us: En Bon estat, en ús




Sant Pere de les Puel·les
Territori: Catalunya
Estil: Romànic
Data d´inici: 945
Categoria: Parròquia
Estat d´us: Molt bo/ Culte Religós





La catedral de la Santa Creu i Santa
Territori: Catalunya
Regió: Metropolità
Comarca: Barcelonès
Municipi: Barcelona
Construcció: Segle XII
Estil: Romànic
Data d´inici: 1298
Diòcesi: Arquebisbat de Barcelona
Categoria: Catedral, Basilica menor
Estat d´us: Molt bo/ Culte Religós
Planta: Basilical de creu llaina amb tres naus i creuer cimbori als peus
Campanar: campanars als extrems
Clausre: Romànic quadrat






Arquitectura Romànica la vall de Boí




La Vall De Sant Boí

El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000, la comprèn un total de nou esglésies del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre el segle XI i el XIV, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l'elaboració en el treball de la pedra i per l'elegància dels campanars.
La majoria de les esglésies han mantingut els usos religiosos des que van ser construïdes i consagrades als segles XI i XII.






 http://almez.pntic.mec.es/~jmac0005/Bach_Arte/romanico/arquitectura_romanica1.htm
 http://www.wikillerato.org/La_escultura_rom%C3%A1nica:_temas,_t%C3%A9cnicas,_funci%C3%B3n..html
 http://html.rincondelvago.com/art-romanic_arte-romanico.html
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sies_rom%C3%A0niques_de_la_Vall_de_Bo%C3%AD
 http://www.arteguias.com/romanico_valldeboi.htm
 http://www.xtec.cat/cda-valldeboi/rom.html#2
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_del_Camp
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Vall_de_Bo%C3%AD