¿ Que es el Cubisme ?
El Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats.-ismes), present principalment en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914.
El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte.
En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.
El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en l'obra final.
Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matèries nobles" i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica.
El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte.
En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.
El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en l'obra final.
Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matèries nobles" i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica.
El cubisme escultòric té la mateixa estètica que el pictòric, i els mateixos objectius, però treballa en tres dimensions.
Les escultures es caracteritzen per la intersecció de plans i volums, i la descomposició de les formes.
El cubisme descobreix l'espai com element escultòric, tant la massa com l'espai serveixen per l'expressió plàstica.
Les escultures es caracteritzen per la intersecció de plans i volums, i la descomposició de les formes.
El cubisme descobreix l'espai com element escultòric, tant la massa com l'espai serveixen per l'expressió plàstica.
D'aquí s'esdevé que els objectes apareixen molt fragmentats i angulosos, i tenen només una relació llunyana amb la forma real dels objectes que representen.
No obstant, aquesta representació permet l'observació simultània dels diferents punts de vista.
Per aquest motiu, la simultaneïtat és una paraula clau del cubisme.
Sovint s'aprecien algunes parts dels quadres transparents, mitjançant les quals poden veure's diferents àrees alhora.
No obstant, aquesta representació permet l'observació simultània dels diferents punts de vista.
Per aquest motiu, la simultaneïtat és una paraula clau del cubisme.
Sovint s'aprecien algunes parts dels quadres transparents, mitjançant les quals poden veure's diferents àrees alhora.
Els iniciadors del cubisme consideraven sentimental l'èmfasi en la llum i l'efecte del color de la pintura del seu temps.
Per contra, ells provaven d'apropar-se als objectes amb actitud fortament analítica.
Especialment en els treballs dels inicis del cubisme, es dóna més importància al llenguatge de les formes que al color. Així doncs, les obres són principalment de colors terrosos i apagats, gairebé monocroms
Per contra, ells provaven d'apropar-se als objectes amb actitud fortament analítica.
Especialment en els treballs dels inicis del cubisme, es dóna més importància al llenguatge de les formes que al color. Així doncs, les obres són principalment de colors terrosos i apagats, gairebé monocroms
El Cubisme te tres periodes:
Precubisme:
Precubisme, negre o geomètric (1907-1910). El pintor es dedica a la representació en volum de l'objecte, a la manera de Cézanne (la perspectiva és sovint maltractada).
Cubisme analític
Cubisme analític (1910-1912). L'objecte és desmuntat, i totes les seves facetes són representades en fragments, sense cap consideració per a la perspectiva ; aquesta fase d'investigació es caracteritza per un cromatisme molt poc saturat (gris, marró, verd, blau apagat). Per contra, la llum ocupa un lloc molt important; es reparteix de manera diferent damunt de cada fragment.
Cubisme sintètic
Cubisme sintètic (1912-...). Aquest període és caracteritzat per la tornada del color i per la utilització de la tècnica del collage (papers, objectes). El pintor selecciona les facetes més pertinents de l'objecte desmuntat (contràriament al cubisme analític, on no hi ha selecció). Aquestes teles tendeixen a l'estilització abstracta.
Artista:
Henri Matisse
Banyistes al costat de River
Artista: Henri Matisse
Estil: Cubisme
Gènere: escena de gènere
Tècnica: oli
Material: canvas
Dimensions: 260 x 390 cm
Dona a la Font
Artista: Henri Matisse
Estil: Cubisme
Gènere: Escena de Gènere
Tècnica: oli
Material: canavas
Dimensions: 81 x 65 cm
La pinya
Artista: Henri Matisse
Estil: Cubisme
Gènere: Natura Morta
Tècnica: oli
Material: canavas
Dimensions: 116 x 89 cm
Madame Yvonne Landsberg
Artista: Henri Matisse
Estil: Cubisme
Gènere: retrat
Tècnica: oli
Material: canavas
Dimensions: 118 x 69
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cubisme
http://es.wikipedia.org/wiki/Cubismo
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/estilos/52.htm
http://www.arteespana.com/cubismo.htm
http://www.wikipaintings.org/es/henri-matisse
No hay comentarios:
Publicar un comentario