¿ Que es el Dadaisme ?
El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925,
Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa
Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa
El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals,
El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic que assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps.
El naixement del moviment, el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a Zuric, segons diverses fonts, el dadà va néixer el 6 d'octubre
Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art.
D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart.
Per tot allò que l'art representava, el dadà s'identificava amb els seus valors oposats.
Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava.
Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dadà és completament depenent de l'espectador.
Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre.
És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern.
El dadà es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.
D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart.
Per tot allò que l'art representava, el dadà s'identificava amb els seus valors oposats.
Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava.
Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dadà és completament depenent de l'espectador.
Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre.
És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern.
El dadà es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.
No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sinó més aviat d'acceptar el desordre com la pròpia natura del món, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'estètica de l'anterior ordre.
Per mitjà d'aquest rebuig de la cultura i l'estètica tradicionals esperaven acabar amb elles.
Per mitjà d'aquest rebuig de la cultura i l'estètica tradicionals esperaven acabar amb elles.
La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la il·lusió, el cinisme, l'absurd, l'atzar i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment.
Un poc abans de la fi de la guerra, el moviment dadà s'instal·là a Alemanya, concretament a Berlín però també a Colònia i a Hannover, on s'adjuntà a la revolta política de tendències marxistes.
Com a forma de revolta individual i solitària contra la civilització occidental, la contestació cultural dadaista es plasmà en la turbulència provocativa i irrisòria de les seues manifestacions, moltes vegades en públic.
De manera general i per primer cop, les dones foren acceptades com a artistes completament, com a camarades de joc, còmplices i complement dels homes, no únicament com a amants o objectes per a la contemplació de l'art.
Les activitats del dadaisme incloïen reunions socials, manifestacions i publicació de revistes d'art i literatura. La crònica apassionada del món artístic, la política i la cultura impregnava les seves publicacions.
Aquest moviment va influir estils, moviments i grups posteriors, com ara el surrealisme, el pop art
Artista:
Marcel Duchamp
Xarxa de Paros
Artista: Marcel Duchamp
Estil: Dadaisme
Gènere: pintura abstracta
Tècnica: oli, llapis
Material: canvas
Dimensions: 149 x 198 cm
Per ser considerat (l'altre costat del vidre) amb un ull, prop, durant gairebé una hora
Artista: Marcel Duchamp
Estil: Dadaisme
Gènere: pintura figurativa
Tècniques: oli
Material: vidre
Dimensions: 51 x 41.2 cm
L.H.O.O.Q, Mona Lisa amb bigoti
Artista: Marcel Duchamp
Estil: Dadaisme
Gènere: retrat
Tècnica: llapis, confeccionat
Material: canvas
Dimensions: 19,7 x 12,4 cm
Monte Carlo bond
Artista: Marcel Duchamp
Estil: Dadaisme
Gènere: pintura figurativa
Tècnica: collage, confeccionat, litografia
Material: paper
Dimensions: 31,2 x 19,3 cm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dadaisme
http://es.wikipedia.org/wiki/Dadaísmo
http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrimeresAvantguardes/dadaisme.htm
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/surrealisme/dada_sur.htm
http://www.llibresperllegir.cat/blog/2012/12/03/el-dadaisme-i-els-dada-revolucio-cultural-s-xx
http://www.slideshare.net/marinacano5/dadaisme-6959850
https://sites.google.com/a/calella.epiaedu.cat/art-i-historia-op4x/segle-xx/la-pintura-al-s-xx/el-dadaisme
http://www.wikipaintings.org/es/marcel-duchamp
No hay comentarios:
Publicar un comentario